23 nov. 2011

DETONANT IDEES

Recursos, creativitat, tecnologia i actitud.


 

Els oasis no els trobem, ells ens troben a nosaltres.

No fa més d’un mes vaig estar realitzant un workshop organitzat pel grup Transfodesign dins del marc Trashkitchen, que consitia en crear cinc cuines mòbils a partir de material recuperat. L’event en qüestió es va realitzar a una antiga nau industrial que pertany a un col·lectiu anomenat “Colectivo Bajel”. Aquest ampli espai agrupa persones de diferents disciplines com arquitectura, disseny, escultura, etc. que disposen del seu espai i eines de treball. I no només comparteixen espai, sinó que també comparteixen coneixements, tècniques, mètodes...

Aquesta experiència va fer-me reflexionar entorn l'actitud que adquirim davant la gran quantitat de recursos que ens ofereix la societat avui en dia. La següent publicació pretén primerament nombrar i explicar amb certa distància crítica alguns recursos que he trobat interessants per tal de qüestionar alguns models d'entorns que predominen avui en dia com podrien ser, l'empresarial, l'educatiu, els recursos i el desenvolupament tecnològic o els formats de difusió. No obstant la meva intenció no és queda ací: pretenc demostrar que els mètodes que presente son efectivament plausibles a la realitat, i no solament això, sinó que contribuirien a millorar-la.

En aquests moments ens trobem immersos en plena revolució digital (web 2.0, xarxes socials, wikis, Open Source, networking...), cosa que facilita l’intercanvi d’idees, coneixements, recursos i difusió d’aquestos, una eina imprescindible i fonamental.

Aquestes noves formules d'aprenentatge també beneficien i fonamenten la creació de nous entorns educatius:
Un dels exemples que trobe més interessants (no vol dir que siga l'ùnic, ni el millor) és, l'aprenentatge colaboratiu, que naix amb la idea de l'educació com a un procés de construcció social, on els alumnes aprenen a treballar en grup, col·laborar i cooperar. Utilitzant aquestes eines d'interacció i comunicació cada alumne aporta una punt de vista individual al projecte comú, aportant idees i creativitat a cada un dels seus membres. Aquest feedback facilita i potencia les actituds d'aprenentatge de cada alumne, qui en aquest cas, és l'encarregat de dissenyar l'estructura i de mantindre el control sobre les diferents desicions que han de repercutir al seu aprenentatge. És a dir que situa a l'alumne al centre del seu propi aprenentatge ("jo" com a alumne tinc la capacitat de triar la direcció del meu aprenentatge individual dins d'aquest projecte comú).



Segur que alguna vegada hem escoltat el terme “semilleros de ideas”. Solen ser una comunitat o grup de persones creatives que baix un mateix sostre organitzen tallers, xarrades, taules de treball, blocs, etc. Una altra faceta d’aquesta tipologia d’espais son les eines (llibres, manuals, artefactes, maquinària...), una de les parts importants d’aquest concepte sobre el que vull parlar.
Què són o pretenen ser exactament aquests espais?

No hem d’oblidar que els espais físics son un autèntic motor potencial de treball, de creació, d’investigació i innovació. Per parlar d’una comunitat o espai físic d’aquestes característiques he trobat adient introduïr el concepte de Hackerspace.

Un hackerspace o un hackspace (d’Hacker i Space) és un lloc real (en oposició a virtual) on gent amb interessos comuns, usualment en ciència, tecnologia i arts digitals o electròniques es poden conèixer, socialitzar i col·laborar. Un hackerspace pot ser vist com un laboratori de comunitat oberta, un espai on gent de diversos rerefons pot unir-se per a compartir recursos i coneixement.


El propòsit d’un hackspace és concentrar recursos i coneixement per a fomentar la investigació i el desenvolupament de tecnologia, disseny, ciència, art digital i programació.
Posa a l’abast d’aficionats i estudiants de diferents nivells la infraestructura i ambient necessaris per a desenvolupar els seus projectes tecnològics.
Estimula la comercialització de projectes tecnològicament factibles i econòmicament viables.

A més del principal propòsit, que és posar a l’abast la infraestructura als seus membres, el hackspace presenta les següents oportunitats:
Organitzar cursos de tecnologia
Impartir cursos enfocats a la innovació i disseny.
Realització d’activitats socials.
Participar en el desenvolupament de projectes en grup.


Un exemple d’aquesta tipologia d’espais a escala global, vindria a ser el FAB LAB. Aquest espai, es dedica a la creació d’objectes físics a escala personal o local que agrupa màquines controlades per ordinadors. La seua particularitat resideix en la seua grandària i en la seua forta vinculació amb la societat.




Formen una xarxa global de laboratoris locals que afavoreixen la creativitat proporcionant eines de fabricació digital. El Fab Lab permet l’accés a qualsevol persona per a fabricar quasi qualsevol cosa, ha d’aprendre a fer-ho per si solament i ha de compartir l’ús del laboratori amb altres usuaris.


Posen a disposició l’equipament técnic i les màquines que solen reunir son:
Una talladora laser controlada per ordinador per a assemblar estructures 3D a partir de parts 2D
Una fresadora per a fer peces mitjanes de mobles
Una talladora de vinil per a fabricar circuits flexibles i antenes
Una fresadora de precisió per a fer motlles tri-dimensionals
Eines de programació per a procesors de baix cost
Una màquina de prototipatge ràpid de tipus RepRap



El seu funcionament es basa en espais d’experimentació en el camp de la producció que s’integren dins dels contextos locals on se situen. Per tant, existeix una gran diversitat entre els objectius, projectes i realitzacions, models de negoci i articulacions locals segons cada Fab lab. Alguns es dirigeixen explícitament a artistes i creuen la fabricació digital a les experiències i ambients dels hackerspaces, quan uns altres s’orienten a la solució de problemes socials i de salut; alguns es financen de forma pública, uns altres cerquen els models de negocis que els sostindran.

http://www.fablabhouse.com


Una de les tecnologies de creixent incorporació en la indústria com en estudis de disseny, agències de publicitat i centres educatius, és la de les Impressions 3D utilitzades pels dissenyadors per a materialitzar els seus dissenys virtuals creats en un programari de CAD.


Les Impressores 3D són a més una eina fonamental en el disseny i desenvolupament de productes posat que permeten realitzar tot tipus de testejos del mateix abans de llançar-ho al mercat. Com en altres casos de tecnologia aplicada, amb el pas dels anys es va disposant d’una important varietat de nous equips, més veloços i eficients; i amb preus acords a la realitat actual.


 Tecnologies d’Impressió 3D disponibles. Actualment existeixen diverses tecnologies d’impressió 3D en el nostre mercat:
STL Estereolitografía (STL - Stereolithographie)
3DP Impressió 3D (3D Printing)
FDM modelat per deposició de material fos (FDM - Fused Deposition Modeling)


Thing-O-Matic
és una impressora per a casa, i quan vull dir per a casa em referisc a utilitzar-la per a fer els nostres petits experiments 3d. Per descomptat no té la resolució ni l’aspecte de qualsevol impressora professional ja coneguda, però per comparar-la amb alguna cosa, és com el quimicefa de la indústria 3D.








El kit es tarda a muntar unes 12 hores, i els seus creadors comparen la seua dificultat amb els mobles de Ikea. El que diuen els usuaris que l’han comprat és que el procés és una mica més complex. Pot portar fins a 16 hores de muntat, incloent escatats, soldadures, trepants, ús de coles i centenars de combinacions rosca/cargol.

 

La màquina funciona amb tres tipus de plàstic, ABS molt resistent i lleuger, semblat a les rajoles del LEGO; HDPE (polietilè d'alta densitat), utilitzat per a envasos d’aigua, bosses de plàstic, etc. i finalment plàstic biodegradable basat en dacsa (blat).
S’han venut al voltant de 3.000 unitats a un preu de 900€. Aquesta versió només imprimeix figures de plàstic, però segons els seus creadors en futurs models es barrejaren metall i plàstic. La màquina naix amb la idea de fer arribar la impressió 3d a qualsevol llar.Com les seues “cosines majors”, les Thing-O-Matic necessiten el disseny 3D generat per ordinador prèviament. Si no som molt hàbils en el disseny 3d, la web de la marca té disponibles unes 5.000 imatges per a la seua impressió. El temps d’impressió per a realitzar un obridor de botelles són uns 30 minuts.



Les possibilitats d’aquestes tecnologies, poden arribar a ser d’un grandíssim valor. Un valuós recurs que apropa i agilitza a tot tipus de dissenyadors les possibilitats verificació, prototipatge i realització dels seus dissenys.
Per tal de mantenir-se al dia amb aquest tipus de tecnologies, podeu seguir o visitar el bloc d'Ultra-Lab. És una comunitat en pro del Hardware Obert i de difondre'l a la societat.


Pensant en alternatives al format digital/web de presentació com a via paral·lela de difusió, he decidit dedicar-li unes línies al model que planteja Pecha Kucha.


El que planteja aquesta organització o plataforma, és compartir les idees de diversos presentadors durant una nit, mantenint un nivell d’atenció i interès alt mitjançant presentacions molt concises. Per a tal, Pecha Kucha crea el format 20x20, on a cada presentador se’l permet utilitzar 20 imatges cada una de les quals és mostrada durant 20 segons. Això fa que la presentació transcorre un total de 6 minuts i 40 segons, posteriorment a una pausa es cedeix l’escenari al següent presentadpor. Normalment cada event consta de 14 presentacions.

La necessitat de tenir un lloc a la ciutat on aprendre, mostrar, compartir, desenvolupar, crear, experimentar, dissenyar treballs sembla ser global, pero no podem oblidar-nos de la importància de l’àmbit local. Hem de dirigir-nos al món, però no oblidem que el món també pot i ha dirigir-se a nosaltres.
L'alternativa és i serà una via per desmarcar-se del que ja hi ha establert, només cal conéixer-la. Els models alternatius que he presentat son només uns pocs d'una gran varietat de recursos, l'actitud d'adoptar una visió crítica davant el que ja existeix i llavors triar, és el que importa. Contribuir, avançar, renovar, millorar, tan a nivell individual com social, és l'idea.


No hay comentarios:

Publicar un comentario