19 jul 2012

Take it Slow


Dinars responent e-mails amb el mòbil, informació a partir de textos de 140 caràcters al twitter, fastfood, “citas relámpago”, consells als diaris sobre com fer les coses més depressa, cursets accelerats de ioga, “cuentos de 1 minuto para dormir”, agendes plenes d’activitats moltes de les quals són posposables...

Per molt que formem part d’un país on se suposa que la migdiada és part de la cultura, i hi ha qui diu que les vagues són l’esport nacional, vivim envoltats de presses, no sabem gaudir plenament de la majoria de moments i activitats perquè estem obsessionats per aconseguir el major nombre de coses en el menor temps possible. Cal convertir la nostra vida en una cursa d’obstacles? Fins on hem d’arribar? Alentir algunes de les nostres activitats ens faria improductius, mandrosos, perdedors o avorrits?

L’acceleració del ritme de vida va iniciar-se amb la Revolució Industrial, període en el qual primer Gran Bretanya i després la resta d’Europa van patir un gran conjunt de transformacions socioeconòmiques, tecnològiques i culturals. La mecanització de la indústria, l’expansió del comerç (gràcies a la millora de les rutes de transport i al naixement del ferrocarril) i innovacions tecnològiques com la màquina de vapor, van ser alguns dels canvis principals. 

Temps per menjar, per gaudir dels petits moments, per passejar, per escoltar música sense fer res més, per un bany, per gaudir de la solitud o del silenci... Realment la feina ha de ser la nostra prioritat vital? i la feina, cal medir-la per nivells de productivitat tenint en compte només temps i producció, enlloc de valorar si està ben feta?

Sembla ser que el virus de la pressa és una epidèmia del món occidental, i que només cada un de nosaltres pot evitar-ho. Segons la definició de lentitut del diccionari, es tracta d’un concepte pejoratiu, relacionat amb el fracàs i l’estupidesa, però sembla ser que alguns tenen molt clar que cal trencar aquest tabú.

SlowMovement

L’any 1986 es va obrir un McDonald’s a Roma i va néixer un moviment anomenat SlowFood, contraposat al FastFood. A partir d’aquí, el moviment va anar pre- nent forma i es va anar aplicant a altres àmbits socials: SlowCity, SlowEducation, SlowSex, SlowWork,... fins que va acabar considerant-se tot plegat un moviment general anomenat Slow Movement. El moviment no pretén donar unes pautes a seguir al peu de la lletra, sinó que vetlla per que cadascú trobi el seu “tempo justo”, el ritme natural que li permeti fer les coses de la millor manera possible gaudint-ne al màxim. A més a més, planteja que frenar una mica en els moments adequats pot comportar grans canvis revolucionaris a nivell global.



Entrevista a Carl Honoré al programa Singular, de TV3.
http://www.tv3.cat/videos/3357450/Carl-Honore


SlowFood

La filosofia SlowFood va aparèixer amb la idea de protegir els productes estacionals, frescos i autòctons, de fugir de l’assetjament del menjar ràpid i defensar els in- teressos dels productes locals, sempre en un règim sostenible i alertant dels perills evidents de l’explotació intensiva de la terra amb finalitats comercials. Més que un simple estil de vida, es tracta d’una necessitat de lluitar per valors que consideren que estan en perill d’extinció. Segur que hi ha gent a qui agrada el FastFood, però és sostenible que la creixent demanda d’aquest condicioni tradicions, orígens i hàbits alimentaris que han format part de la nostra cultura durant anys, inclús durant segles? En els últims anys, en molts entorns s’ha confós el valor amb el preu, fins al punt que el menjar en si ja no té valor, sinó que només té preu.





Un altre tema imprescindible a l’hora de parlar de la problemàtica creixent generada al voltant del tema alimentari i de les idees que el moviment SlowFood vetllla per evitar és la quantitat d’aliments que acaben a les escombraries. Segons la FAO es produeix prou menjar com per alimentar 11.000 milions de persones, quan al planeta només n’hi viuen 7.000 milions i a més a més resulta que 960 milions passen gana...

Així doncs, el moviment SlowFood es basa en un seguit de premisses tan simples i racionals com aquestes: vetllen per retornar al menjar el valor que està perdent; per fomentar el consum de productes estacionals, frescos i locals evitant llargs desplaçaments per tal d’estalviar combustible i generar CO2; per evitar el malbaratament de menjar; per evitar l’explotació de la terra amb finalitats comercials i per revaloritzar les tasques relacionades amb el món de l’agricultura i la ramaderia.

Variants Slow

A partir de l'Slow Food, el moviment va començar a calar en altres àmbits, com per exemple el món laboral.Cada vegada són més les empreses (i Google n’és un exemple) que s’estan adonant i estant entenent la filosofia de l’SlowThinking: en un estat relaxat, sóm molt més creatius. És cert que les tecnologies són un obstacle a l’hora d’alentir el ritme de vida, però cal trobar l’equilibri: el nostre equilibri. El telèfon mòbil i les xarxes socials, per exemple, no són dolents en si, però fomenten una immediatesa malaltissa de respondre a l’instant i per tant, d’estar-ne sempre pendent. El moviment Slow defensa els avantatges d’aquests dispositius, però també afirma que cal ser disciplinats i capaços de trobar espais i moments per tot, evitant qualsevol tipus de dependència o addicció a la tecnologia.

Un altre àmbit que amb el pas dels anys s’ha anat agafant al concepte de l’Slow és el turisme. En contraposició al fet de fotografiar-ho tot, als paquets turístics, als “ramats de guiris”, a les pulseretes del “tot inclòs” o a les visites programades fins a l’últim minut, el moviment SlowTravel, han sortit a escena amb una perspectiva molt diferent del concepte de viatjar i de fer turisme, amb una iniciativa que recorda més als anticsviatgers que es llançaven a descobrir nous destins, sense pressa però sense pausa, integrant-se als costums del lloc. Per tot això, és fonamental que cada territori mantingui la seva pròpia idiosincràsia, per damunt de qüestions primant l’agricultura local per damunt de qüestions de productivitat o, en el cas del turis- me fugint de construïr pobles i ciutats a mida per a l’oci dels visitants per atreure’n el màxim nombre possible.

Altres corrents

En la mateixa de línia de pensament que marca el Moviment Slow, hi ha altres corrents que també cal conèixer: la Teoria del Decreixement, les Transition Towns i les cooperatives d’agricultura ecològica són una prova palpable que el canvi que es promou és possible.

La Teoria del Decreixement és una línia de pensament polític que, tot i sorgir durant els anys 70, actualment es presenta com una alternativa a tenir més en compte que mai. Els teòrics defineixen el Decreixement com una corrent que considera que els països rics no haurien de créixer més, sinó plantejar
un període de contracció econòmica voluntària que serveixi per repensar les necessitas humanes reals i per construïr una societat més justa, més participativa i ecològicament sostenible.

Segons aquesta teoria, la conservació del medi ambient no és possible sense reduïr la producció econòmica responsable de la reducció de recursos naturals i de la destrucció del medi ambient. Aquesta destrucció actualment està per sobre de la capacitat de regeneració natural del planeta, fet pel qual es qüestiona la capacitat del model de vida modern per generar benestar.

Un altre model que porta a la pràctica la filosofia Slow i la Teoria del Decreixement són les Transition Towns. Els pobles, barris, comunitats o ciutats en transició són un moviment internacional de persones que, davant del previsible fi del petroli i l’amenaça del canvi climàtic, han començat a organitzar-se als seus municipis per tal de ser autosuficients. L’objectiu principal del projecte és donar a conèixer com viure de manera autosuficient i sostenible construïnt i promovent una capacitat local de resposta davant de problemes i reptes futurs.

A les Trantision Towns proliferen els horts comunitaris, el reciclatge és importantíssim i reparen i reaprofiten totes les deixalles mentre sigui possible. A més a més, a llarg termini, volen aconseguir ser independents energèticament gràcies a les energies renovables, al marge de que cada localitat apliqui els mètodes que cregui convenients, depenen de les característiques socials, demogràfiques i naturals de cada una. 

Slow Design

Pel que fa al disseny, cal ser consicent de que hi ha una sèrie de pautes que ens han portat fins al punt on ens trobem actualment: el benefici immediat, la obsolència planificada, la poca consciència mediambiental... Aprofitant aquesta presa de sensibilització i consciència que sembla q està creixent els últims anys, caldria trobar la manera de fer disseny sostenible, de qualitat, q millorés la vida dels usuaris.

El moviment Slow, podria ser una no avantguarda artística perquè és en realitat una iniciativa heterogènia i holística amb un fonaments plens de càrrega ideològica i política.

El Disseny Slow es manifesta en qualsevol espai, objecte o imatge que contribueixi a reduïr els metabolismes humans, econòmics i urbans. Es tracta de que compleixi i promogui una sèrie de conceptes desacceleradors i que proposi una actitud més conscient envers tot allò que ens envolta, tot allò que ens fa replantejar comportaments individuals i col·lectius. Així, el disseny Slow promou el canvi i el debat públic sobre tot els productes que ens rodejen i tot allò que els envolta partint de bases com les següents:

- Cal dissenyar per a la reflexió, per a somiar i per a reaccionar. El disseny ha de permetre la interacció i l’experiència.
- Cal dissenyar per a la gent primer, i després per a la comercialització, és a dir, cal satisfer les necessitats reals, no les necessitats del mercat.
- El disseny Slow prefereix el disseny local per davant del disseny globalitzat i cal no perdre la conexió amb les arrels cultural (a través de l’artesaria del territori, per exemple).
- El disseny Slow busca beneficis socioculturals i benestar disenyant objectes que durin en tots els sentits: físicament, culturalment, mentalment, emocionalment...
- Pretén ser un disseny restaurador que regeneri o redueixi els danys que hem causat al medi ambient. Es tracta d’utilitzar el mínim d’energia i de incorporar-hi les energies renovables. L’objectiu és utilitzar menys material i més de reciclat o reciclable. En resum, reduir l’impacte mediambiental. 
- El disseny Slow pretén posicionar-se com a disseny capaç de crear tot un nou moviment d’innovació oportunitats econòmiques, fonts de treball, un moviment que reformuli els plantejaments del dissent actual que és ineficient pel simple fet de no tenir en compte les persones i la natura.
- El disseny Slow preten democratitzar el disseny i animar a tothom a ser-ne partícep. Hauria de servir per conscienciar i educar als usuaris i consumidors, igual que una democràcia hauria de servir per educar als seus ciutadants.







Cecília M. Clos
www.ceciliamarclos.com
ceciliamarclos@gmail.com