22 nov. 2010

disseny; activisme social

Misèria, ignorància, contaminació, racisme, capitalisme, imperialisme, terrorisme, violència, analfabetisme... els monstres del dia a dia del nostre planeta.

Són horrors, horrors petits i més grans, que han arribat a ser quotidians en una societat que els permet i els tolera. Horrors que avui en dia es mouen a la seva manera, sense miraments, dins el consumisme salvatge de la competència mercantil a qualsevol preu, horrors provinents de la busca cínica del benefici individual de les persones. Ideologies polítiques que anul•len els valors i els drets en nom d’una puresa que no existeix, que no pot existir, que no té raó d’existir.

Davant d’aquesta angoixant situació del planeta i de la nostra societat, la sensació d’impotència que transmeten els mitjans de comunicació és evident i desconsolant. Cada nou horror sembla desplaçar a l’horror anunciat el dia anterior, com volent-li treure importància, com si es desés en un calaix per oblidar els fets d’un dia passat, que malgrat tenir conseqüències en el present, sembla que es vulgui oblidar.

La societat escolta, s’horroritza i es conforma l’endemà. Qui reacciona davant el món? La mancança d’una conscienciació social és evident, i cal tractar-la en breus.

El disseny és una arma, una eina que pot servir per a despertar la societat, una arma per a disparar els sentiments i la consciència d’aquells que, davant la realitat es fan el sords i els cecs. Una arma de combat i solidària amb els que no en tenen cap, que defensi les ideologies, una eina carregada d’imatges i paraules, de fets, de sons, d’objectes.

En anglès, la paraula DESIGN funciona com a substantiu i com a verb. Com a substantiu significa, entre altres coses: intenció, pla, propòsit, meta, conspiració, conjura, estructura fonamental. Com a verb significa: projectar.

El disseny té un poder, un poder de fer coses amb les paraules, amb les imatges, amb els objectes… i l’hem d’aprofitar.

Aprofitar-lo per a conscienciar la societat, per a fer entendre al món quina és la seva situació, en què es convertirà, i conseqüentment generar preguntes, activar la societat. En un època en la que ens ofeguem en la vomitada visual i televisiva, en que el realisme capitalista de la publicitat i els poders mediàtics tenen una resposta per a tot, els dissenyadors, autèntics creadors d’imatges i icones, podem fer que la gent es formuli preguntes.

Aquells que interactuen amb el disseny, agregant curiositat i dubtes sobre el missatge, se’ls desperta un interès, un desig d’expressar les opinions enlloc de guardar-les cedint les respostes a altres.

Parlem d’un disseny ètic. l’ètica serveix a l’home per encaminar els seus passos al fi últim. El fi últim, l’activisme social i el disseny social.

El disseny social: A vegades es tracta d’una noció humanitària que guia la pràctica professional, en altres casos fa referència a que el disseny és una eina de canvi, per bé o per mal, però de canvi. El disseny és una eina molt poderosa amb la que l’home pot donar forma als seus ambients i a la societat i permet fer-ho essent respectuós amb el context social. I no es tracta només d’aconseguir conscienciació sinó també de buscar solucions a aquells problemes veritables. Millorar la vida de la gent produint el menor impacte possible sobre el planeta. Analitzar els problemes de la societat, de les persones, estudiar cada cas minuïciosament considerant totes les opcions i aconseguir un disseny respectuós i eficaç. Aconseguir el benestar dels usuaris, de les persones, del planeta.

Hippo Water Roller

La societat actual s’està carregant el benestar que la naturalesa ens proporciona, així que, agafant les paraules de Morris, cal aconseguir aquest benestar el qual pot proporcionar també l’home raonable, fent un ús raonable de les seves possibilitats i dons.

Un dissenyador que pot ser un excel•lent productor però també un excel•lent analista de la seva producció i la dels altres, és capaç de descobrir què s’amaga darrera els símbols que utilitza, dels textos que construeix i que construeixen els demés; un dissenyador finalment que pot prendre el pols al seu temps i a la seva època intervenint en ella amb les seves majors potencialitats. Aquest dissenyador és un professional en el que es combina el domini de l’ofici amb el coneixement i domini dels codis de la cultura, sobretot de la cultura visual i la sensibilitat per anticipar-se al seu temps, sense estar-ne fora. Perquè el que dissenyem avui té unes conseqüències en el demà més proper o llunyà.

En un model de societat estructuralment injust com el vigent, la funció social del disseny i de qualsevol professió està bloquejada pels interessos prioritaris del mercat. I si bé es cert que en una economia de mercat no es pot parlar de funció social com a única característica o una característica essencial. Però el disseny social, el disseny pot generar activisme en la població. Reaccionar davant el que veiem és el deure que tenim com a artistes i com a dissenyadors. Tot allò que es pugui fer perquè la gent prengui consciencia, perquè les persones pensin, tot això és útil. Qualsevol cosa ho és.

“gairebé tot el que realitzi serà insignificant, però és molt important que ho faci” Mahatma Gandhi

Juntament amb la busca d’un bon disseny, només existeix un objectiu que sigui prioritari; treballar conjuntament per les causes humanes.

Carla Basagaña Pagespetit

1 comentario:

  1. gracias por utilizar nuestras (tuyas) imágenes. saludos
    sonia y gabriel / unmundofeliz

    ResponderEliminar