Què és el video viral?

Quan parlem de video viral moltes de nosaltres tenim al cap la idea d’un video de baix pressupost, d’elaboració amateur i que es distribueix per internet. És realment això un video viral?

Primerament s’ha de deixar clar que ningú pot realitzar un video viral. I això és així per la senzilla raó que el terme viral fa referència a X que s’exten com un virus, per tant un vídeo viral es crea en el moment que la gent se’l passa, el reenvia i el comparteix per internet. El terme viral fa referència a aquest mitjà de difussió en que el destinatari té el principal protagonisme ja que decideix si el vol convertir en “un virus que es va extenent” o no.

Per tant el terme viral no fa referència a cap estil de producció “low cost” ni a que el canal sigui internet, tot i que aquest últim és l’únic en el que es pot realitzar perquè és el més “individual”, extés i accessible que té la gent.

El video viral neix amb una voluntat no lucrativa. Com per accient. Es pot interpretar com a primers videos virals els creats per usuaris d’internet que innocentment es grabaven amb càmeres web cantant, fent “playback”, o similars actuacions i que penjaven a la xarxa ells o terceres persones per compartir quelcom divertit. Automàticament degut al seu alt contingut humorístic aquests vídeos van ser compartits entre milions d’usuaris, fent-ne d’aquest un vídeo viral àmpliament difós. Un exemple el trobem en el vídeo de NUMA NUMA creat per Gary Brolsma, un jove americà que es va convertir en un fenòmen a la xarxa pel seu “playback” de la cançó “Dragostea” del grup rumanès O-zone [http://www.youtube.com/watch?v=60og9gwKh1o] i del qual va tenir més de 39 milions de visites. Va ser tal la seva difussió que fins i tot l’han parodiat a sèries tan exitoses com Shouth Park . http://www.youtube.com/watch?v=9-MZEe-jvzY&feature=related]

També té una entrada a la Vikipèdia per aquest fet. http://en.wikipedia.org/wiki/Gary_Brolsma

El cert és que les grans companyies publicitàries van veure en aquest format un excel·lent llenguatge visual degut a que és mol inofensiu, la gent ho accepta de bon grat i s’esxtén com la pólvora. I és molt més barat que una gran campanya televisiva. És aleshores quan d’un temps ençà l’estil de video cassolà o amateur s’ha extés i funciona molt, però això no treu que el seu pressupost no sigui alt, ni que no hagi estat estudiat al mil·límetre abans de realitzar-se. Però perquè funciona aquest format?

Sembla que els usuaris d’internet estem immunitzats a la públicitat. En un dia rebem tonelades d’imatges i missatges i és tan el volum que ni ens hi fixem. En canvi aquest format és innocent perquè aparentment no sembla vendre ni anunciar res. I és divertit. La gent s’interesa perquè sembla que podria estar fet per el destinatari mateix. Està dins del seu llenguatge i la seva manera de fer les coses “amateurment” parlant, amb un punt de “cutre” i amb una gran dossis d’umor. I els temes que toquen són en principi, molt poc comercials. Parlen de qüestions molt pròximes a les persones. De petits detalls que alguna vegada hem pensat o sense anar més lluny, parlen d’absurditats i banalitats que crident l’atenció per ser un llenguatge no oroccent en la publicitat. Tot i que com hem dit, la producció també pot ser d’una qualitat excel·lent. El pressupost no és un condicionant.

Per posar diferents exemples,trobem l’anunci de Mixta en que es fa un casting parodiant programes com fama o Operación Triunfo i en el que intervenen alguns famosos que han sigut jurats d’aquests programa. A més a més s’avisa que això serà com una sèrie amb diferents anuncis que pengen a internet: http://www.youtube.com/watch?v=Xr4sYPEef2k

Un altre és el de trina amb el que juguen amb temes més humans i emocionals. Defensen a tothom alguna vegada ha fet el pena i que la naturalitat és un atribut positiu en els persones a través d’un musical http://www.youtube.com/watch?v=-k_578dG5gI&feature=related

De moment el format viral té èxit. Funciona bé i no sembla necessari cercar noves alternatives, tot i que últimament s’està extenent el viral participatiu, en el que l’usuari pot interaccionar amb el vídeo i per exemple, escollir-ne el final. http://www.youtube.com/watch?v=4ba1BqJ4S2M&feature=related

Si més no, el video viral està obrint un nou camí en el que els usuaris es converteixen en una peça clau del fluxe d’informació i de publicitat. Però en el fons no és res que ens vingui de nou; Continuarem com fa dècades, sent anuncis ambulant, pagant per a fer publicitat de les marques de roba i bens que portem al damunt.

En el fons només es tracta de aplicar sistemes que ja funcionen a un nou món virtual en el que cada vegada som més partíceps.

El que s’haurà de valorar és si el paper que ens toca és el que realment volem jugar.