El plagi publicitari gràcies el fenòmen Youtube

La idea del youtube neix l'any 2005 a partir d'una necessitat de tres amics i treballadors del Pay-Pal: Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim. Els dos primers volien enivar als seus amics un correu electrònic amb el vídeo d'una festa, però la llarga duració d'aquest ho feia impossible. Va ser aquí quan va sortir la idea de crear una web que entre tots els amcis poguessin compartir els seus vídeos. Un any desprès, el 2006, s'ho varen vendre a l'empresa Google per falta de recursos econòmics per manteir la infraestructura i la banda ample necessària per emmagetzemar tanta informació. Aquest projecte d'aguanta economicament gràcies a la publicitat afegida en els vídeos per part de Google.

El que va començar se'n un lloc per compartir vídeos casolans i graciosos, s'ha convertit actualment en lloc per a l'educació, l'entretaniment, la ciència, la publicitat i fins i tot com a nexe d'unió entre polítics i ciutadans. Per desgràcia, també té un costat per als missatges racistes i fexites entre països i races.

En el paràgraf anterior he parlat sobre la publicitat i és on m'agradaria centrar-me, ja que el "fenòment Youtube" i la falta de recursos econòmics amb l'anomenada "crisis econòmica" ha fet canviar l'estil de la publicitat. Moltes empreses publicitàries, i sobretot els creatius d'aquestes, han trobat dins el món de l'internet una font de bones idees. Només cal buscar un spot o videoclip d'un altre país o d'un videoaficionat anónim i copiar la idea sense miraments. Ells creuen que ningú se'n entererà, però el món d'internet mou molt rapidament la informació arreu del món, i això fa que molta gent s'adoni del plagi en qüestió. Quan tu penjes un vídeo al youtube, et penses que ningú el descobrirà i ni s'entereran del plagi, però l'internet és molt ràpid i s'extén amb poques hores a tot el món. Per tant, un vídeo que és penjat al youtube o altres servidors com aquest, passa a està en mans de tothom. A més, hi ha molts programes pensats perquè la gent es pugui descarregar vídeos d'aquests, i aixó encara faiclita més als creatius, ja que poden modificar el vídeo original o aprofitar alguns trossos ja dissenyats i realitzats.

A vegades pot ser una simple coinscidència, que s'hagi utilitzat el vídeo com a simple inspiració o fins i tot que empreses publicitàries hagin comprat la idea. El cas més conegut és el de Telefònica, considerat un dels plagis més descarats del mercat, ja que cada anunci nou que presenta, amb pocs dies es descobreix que es tracta d'un plagi d'algun vídeo del Youtube. El vídeo que ve a continuació, fa una comparació dels últims spots publicitaris d'aquesta empresa, comparant-los amb els vídeos que han estat víctimes de la falta de creativitat dels seus publicistes.




D'aquesta manera youtube es converteix en una forma senzilla i barata de trobar inspiració a l'hora de realitzar anuncis. L'usuari que és plagiat poques solucions té per demostrar-ho davant d'una gran empresa, i a més, els usuaris als quals va dirigit l'anunci moltes vegades no s'adona del plagi ja que no són persones tan "frikis" com per passar-se el dia mirant vídeos d'Internet i buscant la similitud del vídeo publicitari i, per tant, admiren enganyats la creativitat de l'empresa.

Una conscidència d'aquesta podria passar una vegada per casualitat, però quan ja és una costum, es comença a dubtar del creatiu en qüestió. A més a més, normalment aquest vídeos acostument a ser més propers a l'espectador i amb menys recursos, cosa que ajuda a transmetre uns altres valors externs o no a l'empresa.

Aquest és un clar exemple d'una empresa que utilitza videos trobats per internet per donar-hi una volta i transformar-lo amb la base d'una campanya publicitària. Però també hi ha altres plagis d'empresa a empresa on es veu clarament que un creatiu utilitza una idea ja existent i, segurament, que ha tingut una bona rebuda dins del mercat, o fixant-se amb empreses que acostument a guanyar-se públic gràcies a la publicitat. Aquest cas seria el de Apple, conegut per dissenyar anuncis excelents i tenir uns productes d'alta qualitat dins del mercat.





Per altre banda Lenovo, una empresa que també fabrica portàtils, va contestar rapidament l'anunci, fent-ne un plagi directe i intensionat per trepitjar la marca Apple. Lenovo tenia com objectiu dir que practicament qualsevol ordinador portàtil entre dins d'un sobre i que, a diferència del MacBook Air, la majoria no necessiten tants accessoris externs per complir les mateixes funcionalitats. Aquesta és una manera d'aconseguir una idea creativa fàcilment i, a més a més, posar-se en contra d'una empres que està cada dia guanyan més territori dins del mercat de la informàtica.





Un altre cas de plagi directe entre dues empreses ben situades dins el mercat, son XBOX 360 i ONO. He llegit en diferents blogs que comparteixen creatiu (si fos veritat, no es mereixeria cobar ni un duro per la feina) ja que si treballes per dues empreses has de ser capaç de crear anuncis totalment diferents, i no voler-te estalviar feina i utilitzar la mateixa idea per dos anuncis diferents. Altres blogs apuntent de que va ser una conscidència, però personalment crec que va ser un plagi descarat. Comproveu-ho vosaltres mateixos:

XBOX360


ONO Comba



L'últim cas i el que va ser tant o més escandalós que el de Telefoncia, va ser aquest anunci tan espectacular que a simple vista sembla un plagi del creatiu contractat per l'Estat Espanyol, però desprès de buscar informació per internet, sabem la realitat de la conscidència.



A primera vista sembla un anunci fantàstic i original inspirat en la tècnica del stop motion. El problema és que recorda molt a un videoclip del cantauto israelí Oren Lavie titulat "Her Morning Elegance", aparegut al mercat anteriorment. Davant d'una copia tant descarada és inevitable preguntar-se si es un "homenatje" o realment els creatius han sigut tant poca vergonyes com per copiar-ho exactament igual. En aquest cas, no només és un plagi de la idea, sinó que fins i tot els elements de l'entorn (violoncel, la fisonomia de la noia, la roba que porta,etc) són quasi idèntics.



Després d'investigar una mica aquesta enorme coinsidència, t'adones de la realitat d'aquest anunci. L'spot de Loterías del Estado ha estat creat pel propi Oren Lavie amb ajuda externa. Com bé deiem al principi de de l'article, a vegades és molt millor realitzar l'anunci amb l'ajuda del creador original, ja que així no et busques problemes de palgi i aconsegueixes un millor resultat. Però no només va servir d'inspiració per l'Estat Espanyol, sinò que altres campanyes també es varen interessar per aquest videoclip, com és el cas dels magatzems Target d'Austràlia.





Per últim m'agradaria parlar d'un altre estil de plagi publicitari però que no es basa amb el vídeo entre empreses i videoaficionats. També existeix el plagi de imatges publicitàries estàtiques entre empreses, d'anuncis 2D que pots trobar pel carrer. Com que la meva intenció no era centrar-me amb aquest tema, a continuació us deixo un parell de links que he trobat amb un recull d'aquest fenòmen basat en la copia.

http://canalblog.es/2009/01/14/plagio-publicitario/

http://www.joelapompe.net/



Ara si que per acabar, m'agradira fer un breu resum de la tesis per concluir aquest article. És evident que existeixen casos que les agències de publicitat i grans empreses s'aprofiten de la disponibilitat que ofereix internet, més exactament pàgines com el Youtube, on pots aconseguir grans idees gratüitament gràcies a que els usuaris particualrs crean vídeos interessants sense res a canvi. És una pràctica que hauria de ser més controlada, tant sols demanant permís a l'autor original per utilitzar la seva idea o fins i tot, col·laborar juntament per aconseguir un millor resultat i donar una imatge d'una empresa oberta a nous creadors.

Crec que és bastant lamentable que una empresa tingui un creatiu que es dediqui a realitzar els seus spots publicitaris a base de buscar vídeos al youtube per aprofitar i copiar. Trobo normal que puguis buscar inspiració amb altres vídeos i sobretot en vídeos d'aficionats, perquè són vídeos aconseguits amb pocs recursos i que normalment transmeten uns valors més propers que poden ser molt interessants per algunes empreses. El que no trobo normal és que el plagi exacte estigui permés sense el conscentiment de l'autor original del vídeo, ja que d'aquesta manera hi ha una persona que té una feina i un sou gràcies a la creativitat dels altres.

També cal dir, que moltes vegades critiquem el plagi d'anuncis sense saber si realment s'ha arribat en algun acord amb el creador de la idea o fins i tot si han treballat junts a l'hora de realitzar l'spot publicitàri. Per això crec que abans de jutajar ens hem d'informar, tal com he fet jo, ja que no podem parlar de casos concrets sense saber la història que hi ha darrera de cada vídeo.