El fotoperiodisme no està morint, s'està reinventant.
Això es plantejava a l'exposició Antifotoperiodisme, realitzada al Palau de la Virreina els últims mesos. Només cal reobrir el debat de límits i formes d'aquest i rependre idees ja sorgides de fotoperiodistes que ja van despuntar anys enrere. N'és un bon exemple Paul Fusco, quan se li va encarregar que cubrís el trajecte del cos de John F. Kennedy desde Nueva York fins a Washington i al veure que al costat de la via del tren s'hi van acostar milers de persones a despedir-lo. El fotògraf, va centrar l'atenció en aquest fet i no en el cos de Kennedy. I en va sorgir un reportatge sorprenent, que ningú esperaba i per suposat molt innovador en el que s'explicaba un tema molt diferent, en referència a Kennedy però molt més simbòlic i intel·ligent.
Actualment, el debat no es reobre només en temes de límits i formes sinó que s'hi afegeixen les formes de difusió degut al potencial d'internet. Rancière, en el text "El teatro de las imágenes" critica que es parli de saturació d'imatges, i explica que aquesta idea és tansols l'excusa per poder escollir què es mostra i què no. Doncs bé, si parlem de mitjans tradicionals penso que és ben cert, però internet ens dóna a tots la possibilitat de desmentir-ho. És evident que és la única via per la qual tothom pot mostrar i triar veure allò que decideix i no que decideixen. Heus aquí la democratització de la informació.
EL PAPER DEL FOTOPERIODISME.
El fotoperiodisme, des dels seus inicis ha estat il·lustrant la realitat per donar testimoni del que estava succeïnt arreu del món. El canal tradicional de difusió del treball documental havien estat els mitjans de comunicació impresos tals com diaris, revistes i llibres, canals on algú decidia què s'hi mostraria.
Amb l'aparició d'internet succeeix un gran canvi cap a la democratització de la informació, que obrirà la possiblitat de difondre projectes molt diversos i de molta qualitat de persones que probablement no haguessin tingut l'oportunitat de mostrar-los per vies tradicionals.
EL NAIXEMENT DE NOUS COL·LECTIUS JOVES.
Davant de la nova situació de replanteig i reestructuració en que es troba el fotoperiodisme,i del nou canal de difusió que permet mostrar de forma gratuïta, sorgeixen a Barcelona joves col·lectius com RUIDO i CONTRAST que plantegen el fotoperiodisme com a eina útil per a conflictes i espais concrets a més de tenir un caràcter informatiu dirigit a un cert públic implicat en el projecte. Sorgeixen també fotògrafs a nivell individual que plantegen nous formats i destins per a projectes socials. RUIDO és un col·lectiu de fotoperiodistes joves que proposen i realitzen un tipus de periodisme independent, social, crític i compromès on mai la política i l'economia jugui un paper distorsionador. Un molt bon exemple d'aquest tipus de periodisme és el projecte que han realitzat i que encara està en fase de sensibilització "En el camino", en el que s'explica com és el viatge a través de Mèxic de les persones que emigren de Centre Amèrica fins a Estats Units. El projecte no pretén només sensibilitzar-nos a nosaltres Europeus ni anar a parar a galeries sinó que pretén que tingui un impacte en origen, en les persones que podrien decidir fer aquest viatge.
JR.
Jr és un fotògraf francès que està realitzant projectes més de sensibilització social general però que funciona per la forma molt diferent i innovadora de realitzar projectes. En les següents imatges es pot observar el que fa.
http://www.dailymotion.com/video/x1bsn0_face-2-face-trailer-by-jr-and-marco_creation#from=embed
Penso que en el punt en que es troba el fotoperiodisme actualment la sortida que té rau en la funcionalitat de cada projecte. Ja no importa la forma o l'estètica sinó el contingut i el perquè d'aquest contingut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario